El Periòdic

'Andorra, paisatges interiors', obres que es van exposar al pavelló andorrà de la 56a Biennal d'Art de Venècia, dels artistes Roqué i Joan Xandri

ROQUÉ

Les obres de Roqué s’han de contemplar com un bell paisatge, amb una tendència a desplegar-se horitzontalment, sense un punt focal real ni un centre de simetria. En el fons, natures mortes reals i postmodernes que porten l’espectador a mostrar-se receptiu per a una trobada amb allò desconegut a través d’una confrontació amb si mateix i un espai amb què pot jugar mentalment.

Una postmodernitat en la qual Roqué evoluciona desimbolt i en què ha erigit una obra en autonomia total que, per bé que s’identifiqui plenament amb les diverses potencialitats d’un sistema de producció precís, ha sabut preservar la llibertat de cercar i trobar. Ofereix a la mirada del visitant tres escultures especialment elaborades per al lloc que se li va reservar a la Biennal de Venècia, tres obres agrupades sota l’etiqueta evocadora d’Inside Inside, que ens il·lustra, si cal, aquest meravellós treball sobre l’espai, al qual no deixa de dedicar, des de fa temps, tota la seva energia creadora per fer que l’objecte de l’escultura es transformi, aleshores, també, en un esdeveniment espaciotemporal.

 

JOAN XANDRI

 

Davant la tirania d’una gegantina memòria digital imposada pel soft poder vertical de les grans empreses d’Internet, en què l’amnèsia és, de facto, totalment impossible, ja que totes les dades són emmagatzemades i el perímetre privat de milers de milions d’individus ha desaparegut, Joan Xandri, pintor, presenta una quarantena de quadres com la llarga proa d’un vaixell, col·locats drets directament sobre el terra i intricats, sovint cap per avall, de manera que amaguen també algunes parts de les obres adjacents. Aquesta reflexió per aprehendre els límits és la que cada individu s’ha d’imposar per salvar la intimitat, i encara més, la seva ànima, i en fer-ho ens arrossega cap a un altre indret, un espai insòlit on l’espectador i observador és embarcat per la seva imaginació en una segona mirada, el flux de la qual neix en una instal·lació que, de manera voluntària, enterboleix els codis tradicionals de la pintura.

Entrada gratuïta