Festival internacional ORGUE&nd: Concert d'orgue amb Franz Hauk
PROGRAMA
Passió per Bach, Franck, Mendelssohn i Vierne
Johann Sebastian Bach (1685-1750) Preludi en mi b major, BWV 552/1 Coral: Schmücke dich, o liebe Seele, BWV 654 (Adorna’t, oh ànima estimada) Fuga en mi b major, BWV 552/2
César Franck (1822-1890) Cantabile, op. 20
Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847) Sonata en la major, op. 65/3 Con moto maestoso / Andante tranquillo
Louis Vierne (1870-1937) Carilló de Westminster, op. 54/6 El Preludi i fuga BWV 552 és una de les obres més destacades de tota la literatura d’orgue. El preludi com a obra inicial i la fuga com a colofó formen el marc per al Clavierübung III, llibre d’obres per a teclat, una col·lecció de grans i petits corals que es va imprimir el 1739. El preludi combina elements d’una obertura i un concert. La fuga està composta per tres temes que s’uneixen artísticament, amb un clar simbolisme i referència al misteri de la Trinitat.
Felix Mendelssohn-Bartholdy es caracteritza per seguir la tradició de Bach a través dels seus professors. Les seves sonates d’orgue al segle XIX van obrir un nou camí al repertori organístic.
De la mateixa manera, en l’àmbit francès, César Franck va ser hereu d’una tradició que va saber renovar per arribar a crear una nova concepció de l’orgue que actualment coneixem com a orgue simfònic.
Louis Vierne va ser un dels màxims exponents d’aquesta nova concepció de l’orgue, com queda clarament evidenciat en l’obra que avui escoltarem, el famós Carilló de Westminster.
FRANZ HAUK Va néixer a Neuburg del Danubi el 1955. Es va diplomar en música eclesiàstica i acadèmica, piano i orgue, a les escoles superiors de música de Munic i Salzburg. Entre els seus professors hi ha Aldo Schoen, Gerhard Weinberger, Franz Lehrndorfer i Edgar Krapp. El 1981 va obtenir el Màster de l’Escola de Música de Munic, al qual van seguir diversos premis.
És director d’orquestra, director de cor i organista, i també director artístic de cicles de concerts a la catedral i a l’Asamkirche Maria de Victoria d’Ingolstadt. Franz Hauk és un gran defensor de la música contemporània i promou nombrosos encàrrecs de composicions.
Ha estat jurat de diferents concursos musicals, dirigeix classes magistrals en festivals de música internacionals, ha fet enregistraments de ràdio i CD i ha actuat a tot Europa i als Estats Units.
Ensenya música eclesiàstica i pràctica d’interpretació històrica a la Universitat de Música i Teatre de Munic. El 2013 va rebre la Creu Federal del Mèrit.
Passió per Bach, Franck, Mendelssohn i Vierne
Johann Sebastian Bach (1685-1750) Preludi en mi b major, BWV 552/1 Coral: Schmücke dich, o liebe Seele, BWV 654 (Adorna’t, oh ànima estimada) Fuga en mi b major, BWV 552/2
César Franck (1822-1890) Cantabile, op. 20
Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847) Sonata en la major, op. 65/3 Con moto maestoso / Andante tranquillo
Louis Vierne (1870-1937) Carilló de Westminster, op. 54/6 El Preludi i fuga BWV 552 és una de les obres més destacades de tota la literatura d’orgue. El preludi com a obra inicial i la fuga com a colofó formen el marc per al Clavierübung III, llibre d’obres per a teclat, una col·lecció de grans i petits corals que es va imprimir el 1739. El preludi combina elements d’una obertura i un concert. La fuga està composta per tres temes que s’uneixen artísticament, amb un clar simbolisme i referència al misteri de la Trinitat.
Felix Mendelssohn-Bartholdy es caracteritza per seguir la tradició de Bach a través dels seus professors. Les seves sonates d’orgue al segle XIX van obrir un nou camí al repertori organístic.
De la mateixa manera, en l’àmbit francès, César Franck va ser hereu d’una tradició que va saber renovar per arribar a crear una nova concepció de l’orgue que actualment coneixem com a orgue simfònic.
Louis Vierne va ser un dels màxims exponents d’aquesta nova concepció de l’orgue, com queda clarament evidenciat en l’obra que avui escoltarem, el famós Carilló de Westminster.
FRANZ HAUK Va néixer a Neuburg del Danubi el 1955. Es va diplomar en música eclesiàstica i acadèmica, piano i orgue, a les escoles superiors de música de Munic i Salzburg. Entre els seus professors hi ha Aldo Schoen, Gerhard Weinberger, Franz Lehrndorfer i Edgar Krapp. El 1981 va obtenir el Màster de l’Escola de Música de Munic, al qual van seguir diversos premis.
És director d’orquestra, director de cor i organista, i també director artístic de cicles de concerts a la catedral i a l’Asamkirche Maria de Victoria d’Ingolstadt. Franz Hauk és un gran defensor de la música contemporània i promou nombrosos encàrrecs de composicions.
Ha estat jurat de diferents concursos musicals, dirigeix classes magistrals en festivals de música internacionals, ha fet enregistraments de ràdio i CD i ha actuat a tot Europa i als Estats Units.
Ensenya música eclesiàstica i pràctica d’interpretació històrica a la Universitat de Música i Teatre de Munic. El 2013 va rebre la Creu Federal del Mèrit.
- DiaDissabte, 8 de juny de 2024
- Lloc Església de Sant Esteve
- Més informacióhttp://www.agenda.ad/activitat/andorra-la-vella/musica/passions! festival-internacional-orgueandnd-concert-d-orgue-amb-franz-hauk