Festival internacional ORGUE&nd: Concert d'Andoflora amb Luca Scandali
PROGRAMA
Passió italiana
Johann Sebastian Bach i Itàlia Obres de Bach, Vivaldi i Tartini
Johann Sebastian Bach (1685-1750) Preludi i fuga en re menor, BWV 539
Antonio Vivaldi (1678-1741) Concert op. 4, núm. 6 en re menor, RV 316a [Allegro] – Largo – Allegro (d’Anne Dawson’s Book, ca. 1720)
Johann Sebastian Bach Sonata en re menor, BWV 527 Andante – Adagio e dolce – Vivace
Giuseppe Tartini (1692-1770) Concert I en fa major D. 9 Allegro – Adagio – Allegro (Transcripció de Leonhard Frischmuth)
Johann Sebastian Bach Toccata en re menor, BWV 913
El tema de les influències italianes en la música de Johann Sebastian Bach és d’ampli abast i implica molts gèneres compositius. Bach es va apropar a l’estil italià comprant i copiant a mà diverses col·leccions de música. Ell mateix va admetre que, després dels períodes que va passar a Arnstadt i Mühlhausen, va adquirir «a gran despesa» una «col·lecció de les millors composicions sagrades».
La primera trobada real de Bach amb la música italiana va arribar possiblement el 1703 a Weimar, a través del violinista i concertino Johann Paul von Westhoff, que havia passat un llarg període a Roma a la cort de Cristina de Suècia, on probablement estava en contacte proper amb Arcangelo Corelli.
Entre 1713 i 1714, durant el seu servei com a organista i músic de la cort del duc Wilhelm Ernst de Weimar, Bach va fer diverses transcripcions de concerts d’orgue i clavicèmbal, principalment d’autors italians. En una carta del 10 d’abril de 1713, l’estudiant Philipp David Kruteruter va demanar permís a les autoritats de l’escola d’Augsburg per romandre a Weimar perquè el príncep Johann Ernst «tornarà d’Holanda després de Setmana Santa i serà aquí durant tot l’estiu, cosa que significa que serà possible escoltar moltes composicions musicals belles, tant italianes com franceses. […] A més, sé que tan aviat com es completi el nou orgue a Weimar, el senyor Bach està obligat a tocar-hi peces originals, distintives i certament incomparables».
El juny de 1713, el jove príncep Johann Ernst de Saxònia-Weimar va tornar dels seus estudis a Holanda (Utrecht), on havia tingut l’oportunitat d’escoltar Jan Jacob de Graaf, l’organista de l’Església Nova d’Amsterdam, que sovint tocava transcripcions de concerts italians i havia descobert partitures italianes gràcies a l’entusiasme dels editors de música neerlandesos. El mateix Johann Ernst va compondre diversos concerts italians i va portar amb ell a Weimar els fruits d’aquella experiència, cosa que va afavorir en endavant la producció i transcripció d’obres italianes per a ús de capella i cort.
LUCA SCANDALI va néixer a Ancona (Itàlia). Es va diplomar en Orgue i Composició per a Orgue amb la màxima puntuació amb la professora Patrizia Tarducci i en Clavicèmbal, també amb la màxima puntuació, al Conservatori G. Rossini de Pesaro on, posteriorment, va obtenir el diploma de Composició amb el professor Mauro Ferrante. Va continuar els estudis amb Ton Koopman, Andrea Marcon, Luigi Ferdinando Tagliavini i Liuwe Tamminga.
Va guanyar la primera edició de la beca F. Barocci per a joves organistes (Ancona, Itàlia) el 1986. El 1992 va guanyar el tercer premi al Primer Concurs Internacional d’Orgue Città di Milano (Itàlia) i el 1994, el quart premi a l’Onzè Concurs Internacional d’Orgue de Bruges (Bèlgica). El 1998 va guanyar el primer premi al XII Concurs Internacional d’Orgue Paul Hofhaimer d’Innsbruck (Àustria), atorgat pel jurat només quatre vegades al llarg dels seus quaranta anys d’història.
Ha estat convidat a impartir classes magistrals i cursos de perfeccionament en diverses seus de prestigi i ha actuat en importants temporades de concerts i festivals en més de vint països, tant com a solista com en diversos conjunts de cambra i orquestres. Ha estat professor als conservatoris de Riva del Garda, Monopoli, Foggia i Perugia i actualment és titular de la càtedra d’orgue i composició per a orgue al Conservatori G. Rossini de Pesaro.
Ha escrit i publicat textos musicològics en diverses revistes. Ha enregistrat més de trenta CDs, amb excel·lents crítiques. Alguns dels seus enregistraments han rebut una nominació al Preis der deutschen Schallplattenkritik (Premi de la crítica discogràfica alemanya).
Passió italiana
Johann Sebastian Bach i Itàlia Obres de Bach, Vivaldi i Tartini
Johann Sebastian Bach (1685-1750) Preludi i fuga en re menor, BWV 539
Antonio Vivaldi (1678-1741) Concert op. 4, núm. 6 en re menor, RV 316a [Allegro] – Largo – Allegro (d’Anne Dawson’s Book, ca. 1720)
Johann Sebastian Bach Sonata en re menor, BWV 527 Andante – Adagio e dolce – Vivace
Giuseppe Tartini (1692-1770) Concert I en fa major D. 9 Allegro – Adagio – Allegro (Transcripció de Leonhard Frischmuth)
Johann Sebastian Bach Toccata en re menor, BWV 913
El tema de les influències italianes en la música de Johann Sebastian Bach és d’ampli abast i implica molts gèneres compositius. Bach es va apropar a l’estil italià comprant i copiant a mà diverses col·leccions de música. Ell mateix va admetre que, després dels períodes que va passar a Arnstadt i Mühlhausen, va adquirir «a gran despesa» una «col·lecció de les millors composicions sagrades».
La primera trobada real de Bach amb la música italiana va arribar possiblement el 1703 a Weimar, a través del violinista i concertino Johann Paul von Westhoff, que havia passat un llarg període a Roma a la cort de Cristina de Suècia, on probablement estava en contacte proper amb Arcangelo Corelli.
Entre 1713 i 1714, durant el seu servei com a organista i músic de la cort del duc Wilhelm Ernst de Weimar, Bach va fer diverses transcripcions de concerts d’orgue i clavicèmbal, principalment d’autors italians. En una carta del 10 d’abril de 1713, l’estudiant Philipp David Kruteruter va demanar permís a les autoritats de l’escola d’Augsburg per romandre a Weimar perquè el príncep Johann Ernst «tornarà d’Holanda després de Setmana Santa i serà aquí durant tot l’estiu, cosa que significa que serà possible escoltar moltes composicions musicals belles, tant italianes com franceses. […] A més, sé que tan aviat com es completi el nou orgue a Weimar, el senyor Bach està obligat a tocar-hi peces originals, distintives i certament incomparables».
El juny de 1713, el jove príncep Johann Ernst de Saxònia-Weimar va tornar dels seus estudis a Holanda (Utrecht), on havia tingut l’oportunitat d’escoltar Jan Jacob de Graaf, l’organista de l’Església Nova d’Amsterdam, que sovint tocava transcripcions de concerts italians i havia descobert partitures italianes gràcies a l’entusiasme dels editors de música neerlandesos. El mateix Johann Ernst va compondre diversos concerts italians i va portar amb ell a Weimar els fruits d’aquella experiència, cosa que va afavorir en endavant la producció i transcripció d’obres italianes per a ús de capella i cort.
LUCA SCANDALI va néixer a Ancona (Itàlia). Es va diplomar en Orgue i Composició per a Orgue amb la màxima puntuació amb la professora Patrizia Tarducci i en Clavicèmbal, també amb la màxima puntuació, al Conservatori G. Rossini de Pesaro on, posteriorment, va obtenir el diploma de Composició amb el professor Mauro Ferrante. Va continuar els estudis amb Ton Koopman, Andrea Marcon, Luigi Ferdinando Tagliavini i Liuwe Tamminga.
Va guanyar la primera edició de la beca F. Barocci per a joves organistes (Ancona, Itàlia) el 1986. El 1992 va guanyar el tercer premi al Primer Concurs Internacional d’Orgue Città di Milano (Itàlia) i el 1994, el quart premi a l’Onzè Concurs Internacional d’Orgue de Bruges (Bèlgica). El 1998 va guanyar el primer premi al XII Concurs Internacional d’Orgue Paul Hofhaimer d’Innsbruck (Àustria), atorgat pel jurat només quatre vegades al llarg dels seus quaranta anys d’història.
Ha estat convidat a impartir classes magistrals i cursos de perfeccionament en diverses seus de prestigi i ha actuat en importants temporades de concerts i festivals en més de vint països, tant com a solista com en diversos conjunts de cambra i orquestres. Ha estat professor als conservatoris de Riva del Garda, Monopoli, Foggia i Perugia i actualment és titular de la càtedra d’orgue i composició per a orgue al Conservatori G. Rossini de Pesaro.
Ha escrit i publicat textos musicològics en diverses revistes. Ha enregistrat més de trenta CDs, amb excel·lents crítiques. Alguns dels seus enregistraments han rebut una nominació al Preis der deutschen Schallplattenkritik (Premi de la crítica discogràfica alemanya).
- DiaDissabte, 11 de maig de 2024
- Lloc Església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria
- Més informacióhttp://www.agenda.ad/activitat/la-massana/musica/passions! festival-internacional-orgueandnd-concert-d-andoflora-amb-luca-scandali