El Periòdic

Al capdamunt d’una muntanya envoltada de boscos secs, morts i cremats, hi vivien una parella de vellets. La seva principal alegria era un petit gosset, de pèl rinxolat i blanc, que era la nineta dels seus ulls. El seu veí, però, un home sec i magre i sempre malhumorat, no pensava pas el mateix, no…
 
El poema d’Apel·les Mestres explica perfectament aquest conte de tradició oral:
La mort no acaba res però tot ho transforma,
matèria i esperit, vellesa i joventut;
allà on ella ha passat tot ha mudat de forma,
tot ha mudat de ser, però res s’ha perdut.

Els contes japonesos es caracteritzen pel seu exotisme i la varietat d’icones culturals i mitològiques que els envolten. El seu univers és ple de dracs, fruites com el préssec, neu a dojo o arbres com els cirerers. Els seus ocells són els faisans i la seva fantasia plena de poesia.

La proposta de contes japonesos respon al desig d’apropar aquesta cultura que tant ens diferencia de la nostra en la forma, però en cap cas, en continguts.

Activitat gratuïta