El Periòdic

La poesia i la ironia, el joc del llenguatge.
Entre la poesia i la ironia, aquestes vuit narracions ens parlen de la joventut perduda, del sexe i de la mort, de la memòria i de l'oblit; de la importància, en fi, del llenguatge. La veu singular de l'autora es revela en cada una de les narracions i, per sota de les diferències temàtiques, els dóna unitat. El cant de la joventut ens fascina per l'estil i l'atmosfera tan característics de Roig, i l'acrediten com una de les veus més personals de la novel·lística catalana contemporània.

 

Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991) va dedicar-se al periodisme d'investigació i a la narrativa. Es va donar a conèixer el 1970 amb Molta roba i poc sabó, un recull de contes, i el 1989 en va publicar un altre, El cant de la joventut. El 1972 va publicar la seva primera novel·la, Ramona, adéu, i la van seguir El temps de les cireres (1977), L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987). De la seva obra periodística destaquen Els catalans als camps nazis (1977) i L'agulla daurada (1986), a més del recull de cròniques Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).

Activitat gratuïta