La visita del copríncep francès ha comportat molts punts de vista i opinions ben diferenciades. Fa uns dies vaig parlar del ciutadà determinat. El definia com aquella persona que té un lloc en la nostra societat perfectament definit. Normalment és el que pertany als que es podria definir com a ciutadans de “soca i arrel”. Políticament, seria aquell que vota i afinant encara més, qui vol que les gent el voti perquè el seu desig permanent és ocupar una cadira en els llocs públics mes privilegiats del país. Alguns ciutadans determinats pensen que el posicionament és permanent i que la presència en la vida pública no pot desaparèixer. Tenen el dret d’opinar així i si se’ls creuen, res a dir, malgrat que pugui canviar de grup polític tantes vegades com faci falta per tal de conservar la cadira.
Existeix un altre tipus de ciutadans que podríem considerar els indeterminats. Tenen una presència en el país, però no les mateixes garanties que els primers. Gràcies a ells i el seu treball, el país ha prosperat, però a l’hora d’expressar opinions, aquestes són minses, comencen pel mateix dret a vot. Entre uns i altres existeix un camp important a definir. Serien aquells que prescindeixen dels determinismes i procuren fer feina, d’acord al moments i el temps en que vivim. Deia Samuel Becket que la vida es un cas entre dos silencis. Ells parlen més amb el fet que amb la paraula i són conseqüents amb el que fan. És difícil que es posin malalts de mesquinesa o ceguesa. Saben valorar cadascú i respectar els drets de tothom. Tenen molt present la Constitució com a garantia de llibertat i no com a parallamps personal i respecten autoritats i institucions, malgrat les preferències que puguin tenir.
Amb motiu d’aquest primer viatge he pogut detectar –potser m’equivoco en el judici i si es així demano perdó– que l’ideologia política del determinat es un territori més proper a les creences que a la raó critica, i per aconseguir el servilisme voluntàri imparteixen opinions inamovibles i no certeses pròpies que gairebé mai tenen res a veure amb la realitat. La visita ha estat en molts aspectes no un debat, sinó una confrontació. I així no anem enlloc.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
