És bo recordar els vells costums i, fins i tot, retornar-hi, en la mesura del que es pugui. Les vacances són una meravellosa excusa per retrobar-me amb els cafès, les seves habituals tertúlies i repassar la premsa diària que està penjada en uns ganxos a la paret, com si es tractés d’una carnisseria. Les xerrades de cafè són una bar- reja ben incòmoda d’una incòmoda vida pública, amb les preocupacions familiars privades. Hi trobem una mica de tot, per tal que puguem parlar una mica de tot. En els moments de descans, s’aprofita per jugar a les cartes i per substituir el comentari àcid per la bronca forta davant d’una jugada mal feta. Tant en el joc com en la tertúlia, diferencio entre els personatges i els jugadors. Els primers són els portadors –o almenys això creuen– de l’opinió pública. Hi entenen i parlen de tot, però no estan gaire segurs de res. Diria que són com aquestes mosques emprenyadores, que no paren de tocar-te la moral fins que cauen indefenses en la tassa del cafè. Una mosca que neda en el líquid és com un nàufrag que vol trobar una sortida com sigui, just en el moment en què més s’enfonsa.
Aquests dies les xerrades tracten de les vacances dels famosos i, sobretot, de les famoses. Els polítics es diria que es troben, aquesta vegada, en un segon terme. No així a casa nostra, en què la visita del copríncep Sarkozy és un tema més aviat de debat, que no pas de conversa.
Es troben a faltar moltes coses, perquè es voldria que es repetís el que sempre s’ha fet. No serà així. Els temps canvien i els personatges també. És sorprenent veure com el que fèiem abans amb els coprínceps que ens visitaven, ara es criticat per qui ho organitzava. Els temps canvien, però les institucions, no. Per altra banda, aquestes han de tenir el tracte que es mereixen en els temes d’Estat. Convé no rebaixar encara més la política.
Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
