- L’exalcaldessa de les Valls d’Aguilar diu que l’ordre va ser de l’Institut d’Estadística
EL PERIÒDIC
LLEIDA
- La secretària accidental i l’exalcaldessa de les Valls d’Aguilar, al banc dels acusats, ahi Foto: ACN / LAURA CORTÉS
L’Audiència de Lleida va jutjar ahirs l’exalcaldessa de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), Dolors Vidal (PSC), i la secretària accidental per, presumptament, haver intentat l’any 2008 eliminar del cens electoral 22 veïns de la població de nacionalitat alemanya i austríaca que haurien votat CiU en les eleccions municipals del 2003 i també en les del 2007, quan el PSC va guanyar només per un vot. Les dues acusades van declarar que l’ordre de donar de baixa del padró els 22 veïns va ser de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el mateix organisme que, expliquen, després va reconèixer que havia estat un error. La fiscalia sol·licita per cadascuna cinc anys de presó i 14 anys d’inhabilitació.
L’exalcaldessa de les Valls d’Aguilar va negar durant el judici que ella tingués cap interès en fer fora del padró municipal els 22 veïns alemanys i austríacs que vivien al municipi des de l’any 2000. Vidal va assegurar que va ser l’INE qui va enviar un informe a l’Ajuntament l’any 2008 on es requeria que es donés de baixa del padró municipal aquests veïns. Vidal també va explicar que dies més tard l’INE va fer arribar a l’Ajuntament un nou informe en què demanava que es tirés enrere aquesta ordre ja que havia estat un error.
Mentre que Vidal va assegurar que entre un informe i un altre no van arribar a donar de baixa «mai» els 22 veïns, els afectats van declarar que sí que se’ls va donar de baixa en el padró durant tres mesos i que a conseqüència d’això, van tenir problemes a l’hora de demanar per exemple les beques escolars pels seus fills o tramitar el transport escolar.
Es dóna a més la circumstància que l’any 2003, segons va declarar un dels afectats, Vidal va convidar-lo a unir-se al seu partit, el PSC, però ell ho va rebutjar perquè, segons va explicar, feia poc que vivia a les Valls d’Aguilar i de la poca gent que coneixia, un d’ells era el seu arrendador, que anava a les llistes de CiU. «Vaig comentar-li a Vidal que no la votaria a ella, sinó a ell», va assegurar.
Alemanys i austríacs / Durant el judici també es va explicar que quan l’any 2003, els veïns alemanys i austríacs van anar a votar, el president de la mesa que a més era marit de Vidal, els va dir que no podien votar perquè no portaven la documentació necessària. La Junta electoral va considerar però que sí que la duien i finalment van poder exercir el seu dret a vot. En aquelles eleccions Vidal (PSC) va perdre per sis vots i en les eleccions municipals del 2007 va guanyar però només per un vot. Va ser l’any següent, el 2008, quan es va intentar donar de baixa del padró els 22 veïns alemanys.
El vot d’aquest grup de veïns es pot considerar rellevant si es té en compte que les Valls d’Aguilar és un municipi molt extens en territori, d’uns 120 quilòmetres, amb diversos nuclis agregats situats a una distància de fins a 40 quilòmetres entre ells per carreteres de muntanya, però de tan sols 320 habitants.
La fiscalia sol·licita per cadascuna de les dues acusades una pena de cinc anys de presó així com 14 anys d’inhabilitació per càrrec públic. La defensa en demana la lliure absolució. El judici es reprendrà demà dijous per escoltar la declaració d’un últim testimoni que aquest dimecres no ha pogut assistir a l’Audiència per motius de salut.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
