Molt poques vegades un futbolista té el protagonisme que Àlex Martínez va tenir al partit de dilluns contra Suïssa. Va ser un dia d’aquells que no s’obliden. El recordarà tota la vida. Perquè el dia que feia 18 anys debutava amb la selecció absoluta, i a més va marcar. El gol no va servir per puntuar, però sí que va ser un autèntic golàs, que ràpidament s’ha estès a través de les xarxes socials. Amb el pas de les hores, pot reflexionar més sobre el que va aconseguir i del que n’espera del futur.

 

–Com se li ha quedat el cos després de tantes emocions juntes? 

–Encara estic en un núvol per com va anat tot. Va ser increïble, celebrant el gol les cames em tremolaven de debò. És una sensació que no es pot explicar amb paraules. No ho oblidaré mai, el debut amb la selecció absoluta, fent-ho a casa davant la meva gent el dia del meu aniversari, i a més marco un gran gol. Va ser molt especial, però per a que fos rodó m’hagués agradat que almenys haguéssim empatat.

 

–S’hagués imaginat marcar un gol d’aquestes característiques el dia del seu debut?

–La veritat és que ho vaig somniar a la tarda, just  abans del partit, però ni molt menys marcant un gol així. Ens van deixar tres hores a l’hotel per descansar i vaig somniar que debutava i marcava. El gol no era tan espectacular i era aprofitant una centrada. 

 

–Va rematar amb tota la intenció...

–Vaig aixecar el cap i vaig veure clarament que havia de xutar. La distància no importava. Vaig xutar la pilota forta amb l’empenya amb tota la intenció per fer el que em va sortir.

 

–El seu gol va permetre pensar en l’empat. Fins i tot es va tenir una ocasió. I el públic, realment, hi creia, un fet que no es veu massa sovint al país. Els seguidors helvètics no les tenien totes...

–És un tema de mentalitat. Quan vam marcar, ells van tirar-se en darrera. Durant aquells minuts vam veure que podíem aconseguir-ho, que podíem puntuar després de molt de temps sense fer-ho. Teníem al davant a una gran selecció i al final no vam poder empatar. Els últims minuts contra Suïssa els vam jugar de tu a tu. Avui en dia sabem que si això ho fem des del començament és tirar el partit, perquè podem rebre una golejada. Sempre ens enfrontem amb equips de molta qualitat, amb grandíssims jugadors, que són professionals. Les diferències són grans. 

 

–El gol ha tingut molta repercussió, tant al país com fora de les nostres fronteres. N’és conscient?

–Sí que m’he donat compte, i fins i tot he rebut una oferta per jugar a Holanda amb un missatge a través del mòbil. M’han dit que en els pròxims dies es posarien en contacte amb mi. No tinc ni representant ni res, no sé com van molt bé aquestes coses. Ja veurem com va tot plegat.

 

–Koldo Àlvarez li va donar l’oportunitat. Ara és qüestió de seguir guanyant-se-les...

–Espero que li hagi demostrat alguna cosa i que continuï confiant en mi. Com tots, seguiré treballant per a que ho faci, perquè no puc pretendre que només per aquest gol compti amb mi. El pròxim partit és contra Hongria i confio ser un dels jugadors que estiguin a la convocatòria i que l’entrenador em torni a donar una oportunitat.

 

–Ara es troba jugant al juvenil de l’FC Andorra i l’any passat amb Justo Ruiz va tenir força minuts amb el primer minut. El nou entrenador, Emili Vicente, estava a l’Estadi Nacional mirant el partit. Segur que va prendre bona nota... 

–Sé que va anar a veure el partit. Espero que pensi que sóc un jugador que pot jugar al seu equip.

 

–Té una bona papereta, perquè ser un davanter amb la selecció és una posició gens agraïda pel tipus de joc. Això ho ha de patir...

–És molt difícil jugar amb Andorra com a davanter, perquè bàsicament es tracta de defensar. Proves de fer transicions, però desgasta molt tot l’esforç que has de fer durant tota l’estona que estàs al camp. En canvi, altres davanters dels rivals no tenen aquest problema i alguns fins i tot ni baixen a defensar. En altres equips qui està en punta rep més pilotes que li permeten rematar a porteria. 

 

–Els joves cada cop estan sent més protagonistes a l’absoluta...

–Estem pujant amb molta força i esperem en un futur poder plantejar els partits d’una altra manera, tenint més protagonisme en zona ofensiva.

 

–Quins són els objectius que es posa en aquesta fase de classificació pel Mundial? 

–És clar que el primer que hem de fer és puntuar en algun partit. Fa molt temps que no ho aconseguim. L’altre és a nivell personal. M’agradaria poder tornar a marcar. Aquesta és l’ambició que té qualsevol davanter.