Quan anem de viatge a l’estranger, poc ens costa adaptar-nos als horaris que ens marca la seva societat. Si sabem que a la majoria de països d’Europa se sopa a partir de les set de vespre i que a les deu de la nit no trobarem cap restaurant obert, o ens serà molt difícil, adaptarem la jornada per tal de poder satisfer les nostres necessitats. Si hem tingut la sort de saltar cap al centre i Sud-amèrica, sabreu que allà els horaris els marca la sortida del sol. I és que no ens n’adonem de la importància i necessitat d’aprofitar la llum solar i nodrir-nos des de primera hora de l’energia que l’astre rei ens proporciona.
La manca de coneixement sobre la proposta de reforma horària, segurament fa que molta gent vegi amb certa recança el fet d’haver de sopar tan d’hora, però imagineu-vos per un moment viure en una societat amb els següents horaris:
Set del matí, tothom llevat i sortim de casa amb un bon esmorzar, res d’un cafè de peu o un parell de glops de llet, esmorzar complet i a les vuit tothom a la feina i la canalla a escola. A mig matí, cap a les onze, ens podem prendre 10 minuts per fer un snack que ens ajudi a continuar el matí. És la una del migdia i descansem 30 minuts per escalfar-nos el dinar que haurem portat a la carmanyola, substituïm la mitja hora de l’esmorzar per l’hora de dinar. Retornem a les nostres tasques fins a les quatre de la tarda que pleguem. És l’hora de recollir la canalla a l’escola, i dur-la, si és el cas, a activitats extraescolars que no s’allarguin més enllà de les sis. A les set tothom és a casa, fent deures, preparant dutxes, àpats, motxilles per l’endemà i a les vuit tothom a taula a sopar. És l’hora de començar els informatius i el programes de prime time que poden compartir-se en família. En breu arribarà l’hora de cadascú per anar a dormir i esperar que arribi l’endemà.
Aquest horari és beneficiós per a moltes coses, per una banda perquè unifica els horaris de la majoria de la societat i promou espais familiars per compartir entre tots els membres, i per altra perquè millora els hàbits en l’alimentació, i és que uns horaris més endreçats, tenen beneficis notables per a la nostra salut. També té conseqüències econòmiques, ja que amb aquesta proposta el rendiment personal a la feina és molt més alt i ens tornem més productius, així com l’atenció dels infants i joves pel que fa a l’adquisició de coneixements i la capacitat de concentració en els seus estudis. Adoneu-vos també que, amb la proposta que us faig, teniu aproximadament des de les quatre de la tarda fins a les deu de la nit per gaudir de temps familiar, d’oci, de lleure, de tasques personals, de la llar, etcètera. Teniu ara una mitjana de cinc o sis hores diàries per dedicar a tot això? Possiblement, no.
Doncs bé, estic convençuda que hem de treballar per assolir aquest canvi, cal que administracions públiques, els sectors de l’oci, la cultura i el consum, les empreses privades i els serveis educatius, entre altres, posem fil a l’agulla i busquem el moment zero on podrem posar ordre als nostres horaris, fer-los més homogenis per a tothom i gaudir de millor qualitat de vida.