Estem entrant en moments decisius en el tema Govern-BPA i jo crec que el Cap de Govern hauria de deixar les seves presses, reconèixer que els americans (potser sense voler, però avisant l’any 2014) el van fer actuar massa de pressa, que segur que no calia intervenir i que encara es podria resoldre la situació de tot el país, tornant a les vies que suggereixen altres comentaristes. Essencialment la reestructuració del banc, no la seva liquidació, ni parlar més de toxicitat, de bons i de dolents… Com si al nostre veïnat tots fossin sants i bons!
 

Ara mateix no puc saber si la creació d’una cooperativa que tingui la majoria d’accions de la nova BPA seria una solució idònia. En tot cas podria comprendre part de les altres idees que han sorgit per salvar els llocs de treball i els diners dels impositors i clients. Perquè no es tracta només de menys de 300 assalariats de la BPA d’Andorra: en total hi ha en perill uns SIS-CENTS llocs de treball, incloent tots els dels Bancs, delegacions i sucursals exteriors propietat de BPA. Sense parlar d’empreses i fundacions que poden perdre el suport de la BPA i patir-ne conseqüències definitives… I tot això en base a què? 
 

Abans que s’acabin les absurdes i caríssimes inspeccions de PW&C ja s’ha dit i repetit que no hi troben res més que els tres o quatre casos que ja estaven a la Justícia andorrana. Que el Sr. Joan-Pau Miquel no feia altra cosa que el que era legal i permès. Segur que feia el mateix que els altres. Però un cap de turc té una definició molt clara al diccionari i, pel que sembla, ben útil, ara com ara. I encara és més adient el significat de ‘boc expiatori’, que és l’equivalent en francès d’allò que en diem cap de turc i vol dir víctima expiatòria.
 

Què ens està passant? Volem ser tan bons com per fer la feina que els altres no fan? Ens volem oblidar dels autèntics paradisos fiscals més grans per la maleïda geopolítica? I sí, jo mateix em vaig oblidar la Xina,  l’altre dia. Volem ser més europeus que els de la teòrica UEEE? –pels qui no hagin llegit articles meus anteriors: això d’afegir dues “E” a la UE era per dir-ne Unió Europea d’Estats Egoïstes... Ara que ho penso també se’n podria dir Unió Eurpea de Geometria Variable). Copiem (malament) el que diuen i fan els qui manen al sud, i ens oblidem dels Estats que ho fan bé, a la mateixa Europa de totes les meravelles?

 

Puc comprendre que canviar el xip d’una forma prou radical implica acceptar el que s’ha negat fins ara. Però la grandesa d’un polític no es mesura quan les aigües baixen quietes i sense esvalotar-se, sinó quan ha de remar contra la seva pròpia corrent, quan cal, donant la mesura de la seva sinceritat i reconeixent que encara s’hi és a temps de fer les coses amb seny i sense més precipitació, pel bé de tot el país.
 

S’hauria d’intentar treballar i negociar (no parlar sense res sobre la taula) amb els propietaris de la BPA, amb els representants dels seus treballadors i amb els grans clients, com a mínim. S’hauria de mirar de saber què en pensen els que encara volen que els seus diners es quedin a Andorra (pel fet de ser andorrans o per la confiança que sempre han tingut en el sistema bancari andorrà, tot el sistema bancari andorrà. Caldria intentar trobar una entesa a dins d’Andorra que pugui complaure els americans (l’imperi americà, com els diu un altre Cap de Govern) i els alliberi a ells i a Andorra de responsabilitats en el desastre. Seria bo que els 15 Consellers Generals que donen suport al Govern fessin quelcom més que seguir al peu de la lletra el que se’ls demana des del Govern. Els qui ara governen no ho feien pas quan els calia, i pensaven que podien contradir el Govern i el contradeien, certament. Potser ja és hora que els 8 Consellers Generals del Partit Liberal agafin la iniciativa que ara poden tenir i siguin els qui puguin reconduir la situació: sense partit pres, sense rancúnies, sense pensar (si ho poden fer tots ells) en les eleccions Comunals que s’apropen. Pensant en un país que s’esmicola i del qual tots els 28 en son representants i en tenen la responsabilitat primera i darrera.

 

Andorra en podria sortir reforçada, si tots els qui poden decidir hi posen la bona voluntat que fins ara és absent. Fins ara sembla que, per tal de remar tots en la mateixa direcció, anem de cap al Niàgara o a l’Iguazú econòmic. No envejo cap responsable polític actual, però cal recordar-los a tots, i molt especialment als Consellers Generals, que per ser bons andorrans i andorranes, com els va dir el Síndic quan van prometre o jurar el càrrec, han de pensar en primer lloc en Andorra i,  només després, en comptar vots i guardar cadires (abans en dèiem ‘de vellut’). Perquè els electors també en saben de comptar vots i, sobretot, saben votar quan ho han de fer.