El Campus Universitari de la Llengua Catalana és un gran «Jo mai mai». Així defineix el Campus l’Alexandra Danissová, una txeca que estudia català a la Universitat de Karlova v Praze. Aquest centre és una de les més de 150 universitats del món on s’imparteix català. I malgrat que la nostra llengua sigui la 9a més parlada d’Europa ens continua sorprenent que s’estudiï arreu del món. I és que constantment diem que el nostre idioma és minoritari, quan en realitat som nosaltres mateixos els que el minoritzem. Tant és així, que una de les grans queixes dels estudiants del Campus és que contínuament hagin de justificar per què estudien català.
Ells ens han d’explicar a nosaltres que el català va ser un referent a l’edat mitjana, sí, el Llibre del Consolat de Mar va ser el primer compendi de lleis de dret marítim d’Europa, quan Europa en si encara no existia. A més, era la llengua de Gaudí, un arquitecte reconegut en àmbit mundial. És el parlar dels millor cuiners del món, també la utilitzen els corredors que més destaquen de moto GP i no ens oblidem del Barça... perquè que la lletra de l’himne de l’equip amb més ressò mundial resulta que és en català.
Però malgrat que ells tenen uns arguments de pes, nosaltres els continuem preguntant per què estudies català si tu ets txec, búlgar, hongarès, cubà, escocès, finès, alemany, etc, etc, etc. ?
I és aquesta la gran tasca del campus, després de 15 dies de classes, xerrades, visites a museus, concerts i festetes a les nits, els estudiants viuen la cultura catalana a fons. I amb aquesta immersió aprenen moltes coses de la nostra idiosincràcia.
S’enamoren i es desenamoren, uns creen uns vincles molt estrets i els altres es critiquen, uns són més platja, els altres de muntanya; però tots, s’enduen uns records que mai oblidaran. I, automàticament, es converteixen en perfectes ambaixadors del nostre país.
El Campus va néixer a Andorra, ideat i concebut per JR Marina. Al principi la intenció era que hi hagués un contrast entre platja i muntanya, una part a Mallorca, l’altra a Andorra. I després d’11 anys es va canviar Mallorca per Girona. Enguany, es durà a terme la 14ena edició, cosa que significa que ja n’han pogut gaudir totes les parròquies, perquè cada dos anys es canvia d’indret. És per això que podrem veure a la Llacuna una exposició de fotografies que mostren grans moments dels darrers 13 anys.
Rialles, plors, moments inoblidables, tot queda plasmat en aquestes mostres gràfiques que són només un petit tast de la intensitat del que es viu al Campus i del que encara queda per viure! Visca el Campus!