Alerta, ciclista a la frontera
Fa molts anys, quan vaig arribar a Andorra, baixava cap a la frontera del riu Runer amb la bicicleta disposat a creuar la frontera. Era novell, i anava carregat amb tota la documentació possible. En aquell moment, una vegada superada la frontera andorrana, vaig pensar que per passar l’espanyola de la Guàrdia Civil havia de fer el mateix recorregut que els cotxes. Vaig entrar seguint la cua i llavors l’agent de torn em va fer parar i em va esbroncar. Em va dir que què feia allà dins, em va dir que havia d’anar per fora, per on van els camions i autobusos, i va esgrimir que era per la meva seguretat, i que no tornés a fer-ho. Vaig pensar que tenia raó, que en aquell edifici amb sostre la llum era escassa i que els conductors possiblement estaven més alerta de les indicacions dels uniformats que no pas d’un ciclista, així que en les següents ocasions en què he baixat cap a territori espanyol, sempre he anat per l’exterior.
Des d’aquell moment, no negaré que, com a molt, saludo al Guàrdia Civil que vigila amb un ràpid ey, però poca cosa més. Ni tan sols espero que em faci l’alto. De fet, em sorprendria que ho fes perquè en tants anys mai m’ha passat. Però en els últims dies a més d’un dels companys ciclistes andorrans se’ls ha vist allà aturats donant explicacions, i ahir saltava un d’ells per una xarxa social per explicar la situació. Si es porta una bicicleta que superi els 900 euros, has de pagar l’IVA. És tan senzill com això, i em jugo el que vostès vulguin que no hi ha cap màquina que no superi aquest preu. El que resulta curiós de tot això és que en un país que acull nombrosos ciclistes professionals que cada dia –i ho remarco: cada dia– entrenen i creuen la frontera, hi ha un problema si cadascú d’ells ha de pagar l’IVA de la seva eina de treball. Dimarts a la tarda li va passar a Joaquim ‘Purito’ Rodriguez, i se’n va haver de tornar cap a casa quan intentava anar a Barcelona amb la bici dins del cotxe.
No sé quina és la solució, però m’estic imaginant centenars de ciclistes, tant d’Andorra com de fora, tenint una conversa que no entendran amb els agents de la Guàrdia Civil, tornant cap a casa en no treure res de clar i buscant una solució per fer el seu esport. Resignació, i pujar sis vegades la Comella.
Des d’aquell moment, no negaré que, com a molt, saludo al Guàrdia Civil que vigila amb un ràpid ey, però poca cosa més. Ni tan sols espero que em faci l’alto. De fet, em sorprendria que ho fes perquè en tants anys mai m’ha passat. Però en els últims dies a més d’un dels companys ciclistes andorrans se’ls ha vist allà aturats donant explicacions, i ahir saltava un d’ells per una xarxa social per explicar la situació. Si es porta una bicicleta que superi els 900 euros, has de pagar l’IVA. És tan senzill com això, i em jugo el que vostès vulguin que no hi ha cap màquina que no superi aquest preu. El que resulta curiós de tot això és que en un país que acull nombrosos ciclistes professionals que cada dia –i ho remarco: cada dia– entrenen i creuen la frontera, hi ha un problema si cadascú d’ells ha de pagar l’IVA de la seva eina de treball. Dimarts a la tarda li va passar a Joaquim ‘Purito’ Rodriguez, i se’n va haver de tornar cap a casa quan intentava anar a Barcelona amb la bici dins del cotxe.
No sé quina és la solució, però m’estic imaginant centenars de ciclistes, tant d’Andorra com de fora, tenint una conversa que no entendran amb els agents de la Guàrdia Civil, tornant cap a casa en no treure res de clar i buscant una solució per fer el seu esport. Resignació, i pujar sis vegades la Comella.