BPA, és l’hora de canviar de prisma
Srs. de Govern i Sr. Cap de Govern, vostè està liderant un govern que s’ha entossudit en donar forma una realitat deformada creada arrel de la recepció de la famosa carta del Fincen, carta que amb molta duresa i agror feia referència a quatre casos de presumpte blanqueig judicialitzats davant dels Tribunals andorrans.
Per respecte a les institucions del nostre país, als tribunals andorrans, el primer que vostè hauria d’haver fet, és constatar l’estat dels citats expedients, així com les eventuals implicacions que en els mateixos podia haver-hi per part de la entitat BPA, tot sospesant les conseqüències desastroses que podien haver-hi, i a partir d’aquí, decidir com fer front a la tempesta que venia. Però no, vostè va preferir armar-se de valor i auto atribuint-se d’unes noves competències, sortir davant dels mitjans i crear pànic a l’intervenir una de les entitats bancàries més solvents del nostre país i amb més perspectives de creixement. Felicitats Sr. Martí, s’ha cobert i ens ha cobert a tos de glòria!
La seva estratègia pactada amb el seu Ministre de finances, que en qualsevol altre país s’hauria hagut d’inhibir per incompatibilitats manifestes, i quina imparcialitat en el present afer és més que dubtosa, ens ha portat a una de les crisis més cruels i delicades que em patit al llarg dels darrers sègles de la nostra llarga història. De poc ens serveix als ciutadans el consol que vostès hagin corregut anant a París i a la Seu d’Urgell a fí de cercar l’aixopluc dels Coprínceps el cap de setmana abans de la intervenció del 10 de març. Als ciutadans el que ens importa són els nostres estalvis, els nostres llocs de treballs, la nostra economia, la nostra sobirania, la lliure i amplia competència del nostre sector financer, el respecte a la propietat privada, i la preservació de la seguretat del nostre sistema financer, trets darrers que avui han quedat en entredit.
Només ha faltat que s’autoritzés per primera vegada al cos de seguretat de l’estat veí Udef, a entrar al nostre país d’amagatotis i sense cap mena de control judicial, per endur-se una còpia de certs arxius informàtics que es trobaven dins de la seu de BPA en ple Principat d’Andorra, tot un precedent. Felicitats de nou Sr. Martí, això se’n diu preservar i defensar la nostra sobirania.
No obstant aquests fets lamentables, amb una de les poques coses en que estarem d’acord Sr. Martí, és que a hores d’ara, Andorra s’ha de centrar més en sortir d’aquesta situació que en conèixer l’origen de la mateix però hem d’esbrinar que ha passat i en què o qui s’ha equivocat i qui haurà d’assumir responsabilitats. Esperem que els nostres parlamentaris s’encarreguin d’aquest control. Però suposo que vostè si que estarà d’acord amb nosaltres, que encomanar-li a PWC de revisar per tercera vegada consecutiva (després de dues revisions amb resultat infructuós i fallit) de nou tots els comptes de BPA, aquesta vegada trucant als titulars dels comptes, únicament per justificar l’acció d’intervenció del seu Govern, a base d’anar pagant uns honoraris que a data d’avui s’apropen als set milions d’euros a costa de les costelles dels ciutadans, és allò més allunyat del tradicional seny i sentit comú del que sempre ens agrada fer gala.
No podem deixar de referir-nos expressament a la darrera i nefasta idea del seu govern=Inaf, de demanar als titulars dels comptes corrents de l’entitat BPA de justificar l’origen dels seus diners sota l’amenaça de que sinó ho fan, els seus comptes aniran destinats al banc dolent. Permeti’m demanar-li, en base a quina normativa legal aquest govern està autoritzant això? I, des de quan els titulars d’un compte bancari a Andorra han de justificar l’origen de com han guanyat els seus diners sota l’amenaça d’ésser declarats i posats al banc dolent?, és que ja no és vàlid l’acord del 2005 sobre la fiscalitat de l’estalvi? Sr. Martí permeti’ns que li diguem, aturi aquesta bogeria, això no és de seny ni de sentit comú!
Ja entenem, que aquest és el darrer cartutx del seu Ministre Cinca, que ja no sap com sortir-se’n per preservar certs interessos tot disminuint el valor comptable de l’entitat enfront dels accionistes, de cara a una eventual venda o liquidació que no pugui ser del seu a grat. Però fins aquí podíem arribar! Els ciutadans no volem més concentració bancària, volem pluralitat d’entitats bancàries en lliure competència per negociar els nostres interessos, volem un sistema financer sòlid i seriós, respectuós amb la propietat privada, i volem sobretot, polítics justos i amb vocació que defensin l’interès general i el bé d’Andorra, i que sobretot, quan s’hagin equivocat tinguin la valentia de reconèixer-ho i rectificar, i si cal tornar les claus a la propietat, faci-ho, si us plau, abans que sigui massa tard i de que ens baixi el carro pel pedregar. O surti a la palestra i expliqui-ho tot fil per randa, claret, claret, que tothom ho entengui deixant d’amagar el cap sota l’ala.
*Article signat conjuntament per Amadeu Rossell i Antoni Garcia
Per respecte a les institucions del nostre país, als tribunals andorrans, el primer que vostè hauria d’haver fet, és constatar l’estat dels citats expedients, així com les eventuals implicacions que en els mateixos podia haver-hi per part de la entitat BPA, tot sospesant les conseqüències desastroses que podien haver-hi, i a partir d’aquí, decidir com fer front a la tempesta que venia. Però no, vostè va preferir armar-se de valor i auto atribuint-se d’unes noves competències, sortir davant dels mitjans i crear pànic a l’intervenir una de les entitats bancàries més solvents del nostre país i amb més perspectives de creixement. Felicitats Sr. Martí, s’ha cobert i ens ha cobert a tos de glòria!
La seva estratègia pactada amb el seu Ministre de finances, que en qualsevol altre país s’hauria hagut d’inhibir per incompatibilitats manifestes, i quina imparcialitat en el present afer és més que dubtosa, ens ha portat a una de les crisis més cruels i delicades que em patit al llarg dels darrers sègles de la nostra llarga història. De poc ens serveix als ciutadans el consol que vostès hagin corregut anant a París i a la Seu d’Urgell a fí de cercar l’aixopluc dels Coprínceps el cap de setmana abans de la intervenció del 10 de març. Als ciutadans el que ens importa són els nostres estalvis, els nostres llocs de treballs, la nostra economia, la nostra sobirania, la lliure i amplia competència del nostre sector financer, el respecte a la propietat privada, i la preservació de la seguretat del nostre sistema financer, trets darrers que avui han quedat en entredit.
Només ha faltat que s’autoritzés per primera vegada al cos de seguretat de l’estat veí Udef, a entrar al nostre país d’amagatotis i sense cap mena de control judicial, per endur-se una còpia de certs arxius informàtics que es trobaven dins de la seu de BPA en ple Principat d’Andorra, tot un precedent. Felicitats de nou Sr. Martí, això se’n diu preservar i defensar la nostra sobirania.
No obstant aquests fets lamentables, amb una de les poques coses en que estarem d’acord Sr. Martí, és que a hores d’ara, Andorra s’ha de centrar més en sortir d’aquesta situació que en conèixer l’origen de la mateix però hem d’esbrinar que ha passat i en què o qui s’ha equivocat i qui haurà d’assumir responsabilitats. Esperem que els nostres parlamentaris s’encarreguin d’aquest control. Però suposo que vostè si que estarà d’acord amb nosaltres, que encomanar-li a PWC de revisar per tercera vegada consecutiva (després de dues revisions amb resultat infructuós i fallit) de nou tots els comptes de BPA, aquesta vegada trucant als titulars dels comptes, únicament per justificar l’acció d’intervenció del seu Govern, a base d’anar pagant uns honoraris que a data d’avui s’apropen als set milions d’euros a costa de les costelles dels ciutadans, és allò més allunyat del tradicional seny i sentit comú del que sempre ens agrada fer gala.
No podem deixar de referir-nos expressament a la darrera i nefasta idea del seu govern=Inaf, de demanar als titulars dels comptes corrents de l’entitat BPA de justificar l’origen dels seus diners sota l’amenaça de que sinó ho fan, els seus comptes aniran destinats al banc dolent. Permeti’m demanar-li, en base a quina normativa legal aquest govern està autoritzant això? I, des de quan els titulars d’un compte bancari a Andorra han de justificar l’origen de com han guanyat els seus diners sota l’amenaça d’ésser declarats i posats al banc dolent?, és que ja no és vàlid l’acord del 2005 sobre la fiscalitat de l’estalvi? Sr. Martí permeti’ns que li diguem, aturi aquesta bogeria, això no és de seny ni de sentit comú!
Ja entenem, que aquest és el darrer cartutx del seu Ministre Cinca, que ja no sap com sortir-se’n per preservar certs interessos tot disminuint el valor comptable de l’entitat enfront dels accionistes, de cara a una eventual venda o liquidació que no pugui ser del seu a grat. Però fins aquí podíem arribar! Els ciutadans no volem més concentració bancària, volem pluralitat d’entitats bancàries en lliure competència per negociar els nostres interessos, volem un sistema financer sòlid i seriós, respectuós amb la propietat privada, i volem sobretot, polítics justos i amb vocació que defensin l’interès general i el bé d’Andorra, i que sobretot, quan s’hagin equivocat tinguin la valentia de reconèixer-ho i rectificar, i si cal tornar les claus a la propietat, faci-ho, si us plau, abans que sigui massa tard i de que ens baixi el carro pel pedregar. O surti a la palestra i expliqui-ho tot fil per randa, claret, claret, que tothom ho entengui deixant d’amagar el cap sota l’ala.
*Article signat conjuntament per Amadeu Rossell i Antoni Garcia