La premsa espanyola va publicar ahir un seguit de documents que posen en evidència greus contradiccions de les nostres màximes autoritats financeres. Segons aquesta documentació, resulta que la Uifand va certificar que BPA complia perfectament la normativa antiblaqueig. Resultaria que una màxima autoritat de l’INAF –que va fer la intervenció de BPA– hauria sigut l’autora principal d’una de les auditories de comprovació de blanqueig de BPA i hauria certificat un resultat satisfactori.
Mentre aquesta documentació es publica a Espanya, a Andorra cap partit polític, cap grup parlamentari, cap autoritat andorrana, ningú ha convocat una roda de premsa per explicar als ciutadans andorrans aquesta evident contradicció que qüestiona el nostre sistema. Resultaria que la gran majoria de consellers generals i membres de les executives dels partits estarien de vacances. Una irresponsabilitat major.
Al mateix temps veiem com Espanya no es distreu i el Banco de España acaba de fer una jugada mestra. Ahir el Banc d’Espanya va anul·lar la substitució provisional del Consell d’administració de Banco Madrid que va fer el 12 de març, de forma que l’únic soci de Banco Madrid, és a dir BPA, ha de nombrar un nou òrgan d’administració. Atès que BPA està intervinguda per l’INAF, és l’INAF qui haurà de nombrar aquest òrgan d’Administració. Atès que el Banco de España sap que s’estan preparant querelles mil-milionàries pels afectats de Banco Madrid, ràpidament es treu les puces de sobre. L’argument principal de defensa del Banco de España és que van intervenir Banco Madrid per culpa que l’INAF va intervenir la matriu BPA i que l’actual òrgan d’administració de Banco Madrid està nombrat per l’INAF. Per tant, si algú vol cobrar indemnitzacions que s’adreci a l’INAF/Govern d’Andorra. Una jugada mestra, amb unes potencials conseqüències que Andorra no podria assumir.
Dins d’Andorra tot segueix sense novetat i, com sempre, el nostre Govern no fa ni un pas enrere, per gros que sigui el disbarat fet. El nostre Govern seria perfectament conscient que s’ha equivocat de llarg. Avui és evident que una autoritat andorrana hauria enviat documentació suposadament incomplerta i esbiaixada al FinCEN americà, i sobre la base d’aquesta informació l’autoritat americana hauria emès la nota del 10 de març. Avui és evident que el nostre Govern sabia perfectament que el FinCEN actuaria contra BPA i és evident que van avançar les eleccions. Avui es confirmaria que dels quatre casos de l’informe del FinCEN el cas de la màfia de Sinaloa de Mèxic hauria estat denunciat per la pròpia BPA davant del suposat comportament no autoritzat d’un col·laborador; el cas Petrov està judicialitzat i el FinCEN no disposaria de més dades que les que consten a l’expedient judicial; el cas de Veneçuela ha estat examinat per les autoritats d’Andorra, d’Espanya, dels Estats Units, de Veneçuela, de Panamà i d’Equador sense que s’hagi demostrat cap blanqueig fins ara; i el cas Gao Ping també està judicialitzat sense que, de moment, s’hagi sentenciat cap cas de blanqueig.
Però davant del fet que aquests quatre casos no aportarien evidències que la BPA fons una entitat d’alt risc de blanqueig, les nostres autoritats voldrien justificar com fos la seva intervenció de BPA. De manera que en aquests moments s’estarien revisant la gran majoria, o la totalitat de comptes de BPA, que es classificarien segons tres nivells de risc de blanqueig.
Al nivell 1 tindríem els comptes d’una persona amb residència a Andorra que percep un salari via transferència bancària i que paga les despeses normals d’una llar familiar o empreses andorranes que cobren via transferències, targes de crèdit o quantitats de diner efectiu proporcionals en cas d’un comerç obert al públic.
Al nivell 3 de risc de blanqueig tindríem els comptes amb saldos o moviments importants de ciutadans de països extracomunitaris com poden ser ciutadans xinesos, russos, africans o llatinoamericans, especialment si no són residents a la UE. Dins del nivell 3 també tindríem tots els comptes que des de la seva obertura s’han nodrit principalment d’ingressos en metàl·lic. Un criteri diabòlic que podria afectar a un gran nombre de comptes
Amb aquests criteris de classificació, les nostres autoritats serien perfectament conscients que obtindrien una auditoria amb una majoria dels comptes de BPA dins del nivell 3 de risc de blanqueig, un fet que permetria defensar el disbarat de la intervenció realitzada.
El procediment habitual és que si un client està classificat com risc 3, la Uifand ha d’examinar el dossier i pot decidir enviar el cas a la fiscalia que pot iniciar el procediment judicial. Mentrestant el compte pot quedar bloquejat i si es considera que s’ha fet blanqueig, el Govern es pot quedar els diners del compte.
Òbviament, aquesta maniobra maquiavèl·lica podria maquillar el disbarat fet, però comportaria l’alarma entre els clients de la resta del sistema bancari que no acceptarien aquests jocs de mans.
Mentre el Banco de España ha fet una jugada mestra i els nostres polítics estan de vacances i no tenen temps per explicar al país les importants notícies sobre Andorra que publiquen a Espanya, el nostre Govern estaria criminalitzant la majoria dels comptes de la BPA. Una maniobra maquiavèl·lica que s’estaria realitzant en aquests moments, un cop haurien constatat que els quatre casos mencionats pel FinCEN no justifiquen de cap manera la intervenció que es va fer.
Algú ha d’aturar aquesta bogeria. Però atesa la passivitat/complicitat de nostra classe política, tot indica que la única línia de defensa que li queda a Andorra és la iniciativa de clients i empleats de BPA que volen emprendre accions judicials contra INAF i Govern. Malauradament aquestes mesures dels ciutadans no aturaran a un Govern embogit ni arreglaran les conseqüències de la brillant mesura del Banco de España.
La gravetat del que està passant, les increïbles línies vermelles que s’han travessat i, sobretot, el silenci i la passivitat dominants son increïbles i inacceptables.