Malgrat tractar-se encara d’un projecte embrionari que, en l’actualitat, es troba en vies de presentació davant dels diferents actors socials sobre els que repercuteix l’afer BPA i tot responent a la voluntat primigènia d’evolucionar sobre una base caracteritzada per la transparència, la Societat Cooperativa raiffeisen.ad comença a erigir-se com a alternativa tangible. A més del suport evident que suposa la presència, dins de la comissió impulsora del projecte, de components amb implicació directa amb la properament esvaïda Banca Privada d’Andorra (BPA), com són treballadors o clients, els partits polítics del Principat valoren positivament l’aparició d’una altra possible solució i no descarten, després d’analitzar-la, donar-hi suport. A més, la idea comença a prendre cos amb la sol·licitud de  reserva del nom de ‘Societat Cooperativa raiffeisen.ad’ a l’administració governamental.
 

El següent pas es constituirà aquesta mateixa tarda. Els propulsors de la que podria ser la primera banca cooperativa del Principat portaran a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) el document mitjançant el qual presenten la seva iniciativa desenvolupada i desgranada punt per punt com a alternativa a la resolució o liquidació que la institució condueix. Més tard, representants de la idea es reuniran amb el Partit Socialdemòcrata (PS) per tal de debatre entorn d’aquesta mateixa qüestió i a l’espera de poder-se reunir amb el col·lectiu de treballadors per tal d’explicar-los la idea.
 

D’altra banda, l’economista i portaveu del grup impulsor de raiffeisen.ad, Eusebi Nomen, assegura que no caldrà modificar la llei, tal com s’ha afirmat d’ençà que el projecte sortís a la llum. Així, Nomen adverteix que «el problema essencial és que es confon el concepte de cooperativa bancària –és a dir, una cooperativa amb llicència bancària– amb un banc controlat per una cooperativa».
 

Efectivament i segons explica Eusebi Nomen, la Llei 7/2013 del 9 de maig sobre entitats financeres decreta en el seu article novè que «les entitats bancàries han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrrà de durada indefinida», el que corrobora el defensat per actors públics com el primer secretari del PS, David Rios, qui assegurava que «convertir BPA en una cooperativa (...) és una opció en la que creiem»  però lamentava la necessitat de realitzar canvis en la llei per a poder-la fer efectiva. No obstant, s’estableix en l’article 1.2 de la mateixa norma  una excepció: «Aquelles que estiguin reservades per llei a una forma societària concreta». Així, tal com explica Nomen, «l’objecte d’una societat cooperativa pot ser qualsevol activitat econòmica o social lícita» i, per tant, «la tinença d’accions d’un banc» és una activitat que s’adequa als requisits.
 

En aquest sentit, l’economista argumenta que «una cooperativa pot ser accionista únic, majoritari o minoritari d’un banc», fet que dóna ple sentit a la Societat Cooperativa raiffeisen.ad, «que podrà recapitalitzar BPA amb els seus drets sobre saldos de BPA i esdevenir soci de BPA per, seguidament, convertir-lo en el banc raiffeisen.ad i canviar la llicència bancària». 
 

Nomen reconeix que «el que sí seria contrari és la creació d’una cooperativa» amb la finalitat que «fos un banc, però aquest no és el projecte». La iniciativa vol constituir un banc corporatiu i no una cooperativa bancària i, «per tant, no cal modificar la Llei de cooperatives», assegura el representant. 

Representants de Raiffeisen.ad contradiuen la necessitat de canviar la llei per impulsar la idea/ D’ençà que es presentés la Societat Cooperativa raiffeisen.ad com a alternativa a la resolució o liquidació de BPA defensada per l’AREB –que provocaria, segons els impulsors del projecte, una important «destrucció de valor per als afectats»–, s’han alçat veus que parlen de l’obligatorietat de canviar la legislació per tal de tirar endavant el projecte. Una d’aquestes veus era la del primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, qui el darrer dimarts celebrava la possibilitat de «convertir l’entitat en una cooperativa»; l’únic inconvenient que, per ara, en ressaltava, és que els paràmetres de l’actual llei de Cooperatives no permeten que una entitat financera es constitueixi com una cooperativa. Amb matisos, membres de Demòcrates per Andorra ratifiquen aquesta trava. Els idearis del projecte, no obstant, contradiuen aquesta necessitat tot basant-se en la mateixa Llei d’entitats financeres i defensant que «dins de l’objecte social d’una cooperativa pot estar l’activitat econòmica de tinença d’accions d’un banc»; raiffeisen.ad no seria una cooperativa bancària sinó «un banc cooperatiu».