MARIA LLUÏSA COMELLAS PINTORA
MARIA LLUÏSA COMELLAS: «Pinto amb el cor, el que sento, no amb el cap»
Maria Lluïsa Comellas Vilalta, de Berga, exposa per primera vegada a Andorra i ho fa a l’Hotel Cèntric Airam, on mostra part de la seva creació pictòrica des d’avui i fins diumenge. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Des de quan pinta?
–Vaig començar de nena i vaig seguir durant anys, fent exposicions, però ho vaig deixar pels estudis. Fa un temps que he tornat a fer el que em diu el cor, el que em fa feliç, i des del 2014 que torno a muntar exposicions de la meva obra.
–I debut a Andorra.
–Sí, i estic molt contenta d’estar aquí, és com casa meva. Hi vinc molt sovint, i el cor em tira molt cap aquí. Espero que no sigui l’última vegada que exposo aquí!
–Quins temes mostra a l’exposició? La imatge del targetó és d’una noia de cabells blaus, davant del mar.
–És la deessa del llac! L’exposició es divideix en dues temàtiques. La primera és la de paisatges marins i platges, i he treballat amb collage i diferents textures. La segona temàtica és la de les deesses: hi ha la del llac, la de tardor, la de la neu, la de la mar... Totes són noies imaginàries. He portat una mostra de quadres de cada tema.
–La deessa del llac, qui és?
–Bé, me l’ha inspirat la meva filla! Que, per cert, també pinta.
–Quina tècnica utilitza?
–Acrílic, oli, diferents textures... Hem recollit sorra de la platja i petxines de Coma-Ruga. Però, en general, utilitzo tècnica lliure. També practico el puntillisme i, sobretot, utilitzo colors alegres, vitals, que transmeten serenitat i alegria. De fet, el que em motiva més de la meva pintura és el color, l’alegria que desprèn! Ara també estic pintant abstracte.
–Quin mar pinta?
–Hi ha tant platges catalanes com Hawaï, que pinto a partir de fotografies que ens porten amics. Ens agrada tant el mar com la muntanya.
–Sempre ha treballat amb la mateixa tècnica, amb els mateixos temes?
–No, al principi em movia més en el grafisme, en el collage. Ara més en la pintura.
–Segueix algú en concret?
–No, no. No segueixo cap estil ni pintor, sinó que pinto amb el cor, no amb el cap. Pinto el que sento.
–Però tindrà algun autor preferit.
–Estic enamorada de Dalí! Com deia, ara preparo pintures abstractes.
–Des de quan pinta?
–Vaig començar de nena i vaig seguir durant anys, fent exposicions, però ho vaig deixar pels estudis. Fa un temps que he tornat a fer el que em diu el cor, el que em fa feliç, i des del 2014 que torno a muntar exposicions de la meva obra.
–I debut a Andorra.
–Sí, i estic molt contenta d’estar aquí, és com casa meva. Hi vinc molt sovint, i el cor em tira molt cap aquí. Espero que no sigui l’última vegada que exposo aquí!
–Quins temes mostra a l’exposició? La imatge del targetó és d’una noia de cabells blaus, davant del mar.
–És la deessa del llac! L’exposició es divideix en dues temàtiques. La primera és la de paisatges marins i platges, i he treballat amb collage i diferents textures. La segona temàtica és la de les deesses: hi ha la del llac, la de tardor, la de la neu, la de la mar... Totes són noies imaginàries. He portat una mostra de quadres de cada tema.
–La deessa del llac, qui és?
–Bé, me l’ha inspirat la meva filla! Que, per cert, també pinta.
–Quina tècnica utilitza?
–Acrílic, oli, diferents textures... Hem recollit sorra de la platja i petxines de Coma-Ruga. Però, en general, utilitzo tècnica lliure. També practico el puntillisme i, sobretot, utilitzo colors alegres, vitals, que transmeten serenitat i alegria. De fet, el que em motiva més de la meva pintura és el color, l’alegria que desprèn! Ara també estic pintant abstracte.
–Quin mar pinta?
–Hi ha tant platges catalanes com Hawaï, que pinto a partir de fotografies que ens porten amics. Ens agrada tant el mar com la muntanya.
–Sempre ha treballat amb la mateixa tècnica, amb els mateixos temes?
–No, al principi em movia més en el grafisme, en el collage. Ara més en la pintura.
–Segueix algú en concret?
–No, no. No segueixo cap estil ni pintor, sinó que pinto amb el cor, no amb el cap. Pinto el que sento.
–Però tindrà algun autor preferit.
–Estic enamorada de Dalí! Com deia, ara preparo pintures abstractes.