ROBERT POCH Cantautor
ROBERT POCH «La música per a mi és com una teràpia»
El cantautor català Robert Poch ha decidit fer el salt al món de la música professional amb el seu primer disc Tot anirà bé. Un àlbum que parla dels alts i baixos de la vida sempre amb un toc d’optimisme. / Per LÍDIA RAVENTÓS
–El títol del seu treball és molt optimista. Les cançons també ho són?
–Tot són cançons que expliquen històries que m’han passat personalment. Són cançons que parlen de quan han nascut els meus fills, quan vaig conèixer la meva dona, quan va morir algun dels meus amics, de vivències amb companys... Tot molt personal. I tot i que hi ha vivències bastant dures perquè hi ha moments a la vida de tots que són molt complicats, sempre tenen un punt en positiu.
–Feia anys que escrivia cançons però fins ara no s’havia atrevit a llençar-se al món professional. Què el fa decidir-se?
–Crec que és una qüestió de maduresa. De maduresa vital. Jo amb 20 anys mai m’hagués atrevit a ensenyar les meves cançons perquè són tan honestes que tens la sensació de despullar-te massa. Amb les cançons et despulles davant de tothom. Però amb 40 ja no m’importa el que puguin pensar. Per això crec que és una qüestió de maduresa vital.
–La música sempre l’ha ajudat a expressar els seus sentiments?
–La música per a mi és com una teràpia. Però mai ho ensenyava. La diferència ara és que m’he atrevit a mostrar el que escric i el que faig sense massa por a la crítica.
–Què l’inspira per escriure una cançó?
–És complicat. En aquestes feines, quan t’hi vols posar no et surt res. No pots decidir quan vas a escriure perquè no surt. Però sí que és cert que sempre són coses traumàtiques les que et fan agafar ganes d’expressar-te. Vivències molt fortes, tant en positiu com en negatiu. En aquests moments l’escriptura et brota, tens quelcom a explicar, que et surt de dins.
–La cançó que dóna nom a l’àlbum parla de la importància de la memòria històrica. El disc inclou també temes de caire reivindicatiu?
–Aquesta és l’única cançó reivindicativa. La idea inicialment va sortir per una notícia que vaig veure a la televisió sobre la memòria història i la vergonya que fa que a Espanya hi hagi tanta gent que encara està patint per no saber de les persones properes que van morir en època franquista. Però de seguida la cançó va fer un gir i al final parlo de coses molt personals també. És a dir, es pot llegir en clau política si vols i si vols, no cal. No queda massa clar. El que a mi m’agrada quan faig les cançons és explicar el per què les vaig començar a escriure. I en aquest cas, és per aquesta notícia, però no crec que el meu treball es pugui definir com a reivindicatiu.
–És la primera vegada que oferirà un concert a Andorra?
–És la primera vegada que vinc al país però la primera que tocaré a la Fada Ignorant. És una sala que a Catalunya és molt estimada. Tothom vol venir a tocar a la Fada. És molt mítica per nosaltres.
–Hi haurà un segon disc?
–Estic començant a treballar ja amb cançons que aniran a parar el segon àlbum però encara està en una fase molt embrionària.